JOSEP PAU TORMOS

(Margantoni)

Va nàixer l'any 1856 a Alzira, els seus pares van ser José Pau i Vicenta Tormos. Se casá en primeres noces amb Teodora Palacios Dalmases amb qui va tindre quatre fills: Alfredo, Aurelia, José i Teodoro.

Al casar-se s'instal·la en el carrer Reis Catòlics nº 123, on José Pau va montar un taller de mecànica, en aquell moment ja inventá  instruments, com per exemple un aparell de llaurar i un altre de cavar, així com també peces per a reg, per a això comptava amb un bon nombre de treballadors al seu càrrec. Els  amics li van recomanar que patentara els seus invents, però ell va fer cas omís i estos invents només han quedat en la ment dels que el van conéixer.

Posteriorment es traslladá a viure a l'hort amb pou de reg que comprá en el Toretxó, per a dedicar-se de ple a la gran empresa que li va fer “famós”.

Va ser un home autodidacta i el seu gust per la lectura i les seues habilitats li van aportar els coneixements necessaris per a conduir l'aigua des del seu pou en el Toretxó, fins al Respirall.

Després de no molt d'esforç personal i econòmic, mai es desanimá per fer realitat el seu somni. Sempre ajudat pel seu fill Alfredo, mecànic de professió i pel maquinista del pou, Juan Bautista Pardo Montalva. Va ser el creador, a més de les bombes d'elevació d'aigua, d'uns respiradors, “respiralls”, per on eixia l'aire atrapat en les canonades, perquè estes no rebentaren per la pressió de l'aigua i les bosses d'aire.

Cap a 1929, el projecte estava ja ultimat, només faltava convéncer els propietaris de les terres de la Murta.

El 21 d'Abril de 1930, en la cima de la muntanya cridada Monte alegre, al voltant de les 11 del matí, l'aigua que va eixir per la canonada, va sorprendre a propis i estranys, causant una gran xopada als allí presents. Molts van assistir amb canyes de pescar com a símbol de burla,perquè creien que no vorien l'aigua, estos no van poder pescar peixos, però si arreplegar els caramels que José Pau havia col·locat en la canonada perquè ascendiren amb l'aigua.

La proesa de José Pau, va ser reconeguda per la Corporació Municipal de 1930, proposant-lo per a l'obtenció de la “medalla del treball”, sent esta desestimada per dos vegades. Després d'estos intents fallits, la corporació Municipal va posar el seu nom a un carrer. Este fet va tindre lloc entre 1934 i 1935.

La seua esposa va morir a l'Abril de 1934 i va contraure matrimoni en segones noces amb Cecilia Andreu Avellán.

Els últims anys de la seua vida els passá en el  hort, on tantes hores va passar en el seu interés per convertir terres de secà en regadiu.

José Pau va morir a l'edat de 90 anys el 6 d'Octubre de 1946. El seu enterrament va ser multitudinari i solemne, el dol es va despedir en el carrer que porta el seu nom,

AVGDA. JOSEP PAU (margantoni)……….

1930. Pujada de l´aigua al respirall, en la foto es pot apreciar                                   Bust de Josep Pau Tormos, exposat en el museu

a José Pau al capdamunt del respirall i alguns dels assistens amb                            municipal d´Alzira reallitzat per l´escultor Alzireny

les canyes de pescar.                                                                                                               Enric Casterá i Masiá en 1933.